Fantàstica jornada al Prat on el temps no va acompanyar en absolut.... un cop més els metereolegs van fer fallida i el matí que havia de ser una treba a les plujes dels dies anteriors es va convertir en un matí passat per aigua desde l'inici de la prova fins al final.
Venia molt motivat i força preparat pel moment de la temporada que estem així que, un cop donada la sortida, ens vam posar a córrer com si el diable anés darrera nostre... jo anava mirant el gps i no les tenia totes. A quina velocitat anem? em preguntava en Guillem... i jo deia - A 3'20 mentre la pantalla em delatava que anavem per sota d'aquesta velocitat.... Finalment, el temps per kilometre es va anar ajustant i la velocitat es va anar fent lenta fins a assolir un ritme que el grup pugués anar seguint.
Transició a tope, salto sobre la bici, dono quatre pedals i em col·loco els peus dintre les sabatilles de forma decentment ràpida.... sembla que ho sapigui fer i tot, je, je! Ens posem en marxa i ja de primeres no respectem l'ordre que haviem discutit abans.... ens col·loquem com anem arribant i, cony! em toca darrera de l'Hermies.... quins 20km m'esperen.
Anem fent relleus i agafant equips, vaig mirant el rellotge i detecto que anem a molt bona velocitat, els 40Km/h els veig sovint apareixer a la pantalla i no resulta tan sofocant com creia previament. La gran quantitat d'aigua fa que es torni desagradable la part de bici i no faig més que expulsar aigua de la boca... quin fàstic!
Tot va bé fins que ens atrapa un altre equip, crec que el Mataró. A partir d'aquí (falten uns 10km) això es torna un continu 'ara et passo, ara em passes', depen qui tirés a cada equip, es col·locava un o altre devant. Crec recordar que fins 3 vegades ens van cridar l'atenció els jutges per anar en grup.... així és la vida, nen!
Cada cop que es fotia l'Hermies o en Jordi devant era un moment durillo perque s'obligaven a atrapar als del Mataró... i tant que els agafaven... però vaja patiment!
Ja s'acaba això, j'arribem!!! trec els peus de les sabatilles i pedalo descalç... tot perfecte. Ja arribem a boxes i veig que un altre equip del Terrassa està arribant també. Arribem un mogollon de gent entre els del Terrassa, nosaltres i el Mataró, vaig frenant, sembla que toco algú, em rellisca la roda de devant i PAM! al terra!!! cago'n l'olla! estiro la cama i..... AAHHHH!!! se'm puja el bessó esquerra! quin mal, collons!!!
Miro de relaxar-me el bessó jo mateix però fa bastant mal i crido. Un dels jutges veu que les estic passant putes i em fa un cop de ma. Sembla que ja ha tornat a baixar. Agafo la bici del terra i em dirigeixo a boxes.
Veig com surten companys amb el mono del Terrassa corrent i arribo al meu calaix per deixar la bici.... penso que encara els puc agafar però un jutge em pita i m'indica amb els braços que haig de deixar-ho aquí.
Cony!!!! quina mala sort!! però no m'emprenyo massa: he fet la gran part de la duatló i un cop de ma a l'equip amb la bici.
Veig a Sandra que em pregunta qué ha passat i en Jordi que també es preocupa.... llàstima!
Em posso algo de roba (fot un fred de nassos) i vaig a animar als companys i veure-l's arribar. S'agafen de les mans i entren triompfals.
El proper any arribo segur..... ha valgut la pena!
Em fet els 14ens amb un temps de 1h02'40... no està gens malament tenint en compte que no hen fet un gran parcial corrent.... l'any que ve, millor segur!
Venia molt motivat i força preparat pel moment de la temporada que estem així que, un cop donada la sortida, ens vam posar a córrer com si el diable anés darrera nostre... jo anava mirant el gps i no les tenia totes. A quina velocitat anem? em preguntava en Guillem... i jo deia - A 3'20 mentre la pantalla em delatava que anavem per sota d'aquesta velocitat.... Finalment, el temps per kilometre es va anar ajustant i la velocitat es va anar fent lenta fins a assolir un ritme que el grup pugués anar seguint.
Transició a tope, salto sobre la bici, dono quatre pedals i em col·loco els peus dintre les sabatilles de forma decentment ràpida.... sembla que ho sapigui fer i tot, je, je! Ens posem en marxa i ja de primeres no respectem l'ordre que haviem discutit abans.... ens col·loquem com anem arribant i, cony! em toca darrera de l'Hermies.... quins 20km m'esperen.
Anem fent relleus i agafant equips, vaig mirant el rellotge i detecto que anem a molt bona velocitat, els 40Km/h els veig sovint apareixer a la pantalla i no resulta tan sofocant com creia previament. La gran quantitat d'aigua fa que es torni desagradable la part de bici i no faig més que expulsar aigua de la boca... quin fàstic!
Tot va bé fins que ens atrapa un altre equip, crec que el Mataró. A partir d'aquí (falten uns 10km) això es torna un continu 'ara et passo, ara em passes', depen qui tirés a cada equip, es col·locava un o altre devant. Crec recordar que fins 3 vegades ens van cridar l'atenció els jutges per anar en grup.... així és la vida, nen!
Cada cop que es fotia l'Hermies o en Jordi devant era un moment durillo perque s'obligaven a atrapar als del Mataró... i tant que els agafaven... però vaja patiment!
Ja s'acaba això, j'arribem!!! trec els peus de les sabatilles i pedalo descalç... tot perfecte. Ja arribem a boxes i veig que un altre equip del Terrassa està arribant també. Arribem un mogollon de gent entre els del Terrassa, nosaltres i el Mataró, vaig frenant, sembla que toco algú, em rellisca la roda de devant i PAM! al terra!!! cago'n l'olla! estiro la cama i..... AAHHHH!!! se'm puja el bessó esquerra! quin mal, collons!!!
Miro de relaxar-me el bessó jo mateix però fa bastant mal i crido. Un dels jutges veu que les estic passant putes i em fa un cop de ma. Sembla que ja ha tornat a baixar. Agafo la bici del terra i em dirigeixo a boxes.
Veig com surten companys amb el mono del Terrassa corrent i arribo al meu calaix per deixar la bici.... penso que encara els puc agafar però un jutge em pita i m'indica amb els braços que haig de deixar-ho aquí.
Cony!!!! quina mala sort!! però no m'emprenyo massa: he fet la gran part de la duatló i un cop de ma a l'equip amb la bici.
Veig a Sandra que em pregunta qué ha passat i en Jordi que també es preocupa.... llàstima!
Em posso algo de roba (fot un fred de nassos) i vaig a animar als companys i veure-l's arribar. S'agafen de les mans i entren triompfals.
El proper any arribo segur..... ha valgut la pena!
Em fet els 14ens amb un temps de 1h02'40... no està gens malament tenint en compte que no hen fet un gran parcial corrent.... l'any que ve, millor segur!
